25 julio 2013

MUNAR, EMPROADA I TANCADA


No hi ha hagut a Mallorca una dona com ella. Ni crec que encara ara, després de més de tres anys d'haver abandonat la política, trobem una dona que desperti més odis, però també més simpaties que ella. No hi ha terme mitjà. La dona que posava i treia governs, amb qui tots varen haver de pactar per arribar a governar les institucions, tots!, ha passat la seva primera nit a la presó de Palma. Alguns ho celebren com si els hagués tocat l'Euromilió. Altres consideren que ha anat allà on mereixen estar tots els polítics ara mateix. Ningú, llevat d'un molt reduït cercle d'amics, no la defensa públicament. Molts pensen que és la víctima propiciatòria que ha permès als magistrats de l'Audiència Provincial venjar-se de la sentència del Tribunal Suprem que absol Jaume Matas de tots els delictes pels quals va ser condemnat el març de l'any passat, llevat del tràfic d'influències. S'haurien atrevit els jutges de l'Audiència a enviar a presó incondicional i sense fiança algú del PP o del PSOE? És mal de creure, perquè no els hem vist gaire valents fins ara amb la filla del rei d'Espanya. Ni tampoc amb Francisca Cortés Picazo, la Paca , absolta vergonyosament per aquells mateixos que ara han empresonat preventivament Maria Antònia Munar.
 
La dona de la qual un dia es va dir que havia pactat la seva immunitat amb Alfredo Pérez Rubalcaba a canvi de permetre el segon Pacte de Progrés i l'arribada al Consolat de la Mar per segona vegada de Francesc Antich va ser conduïda ahir migdia fins a l'hotel de la carretera de Sóller per la Policia Judicial. Retransmès en directe pels informatius. Li estalviaren el tràngol de posar-li els grillons. No tothom va rebre un tracte tan correcte. Però ella continua essent una senyora.
 
Els advertiments manuscrits de Bartomeu Vicens des de la presó s'han confirmat íntegrament. Emproada pels fiscals Anticorrupció, han fet feina de valent per aconseguir que la tanquin després de la segona sentència condemnatòria, tot i que no són fermes, amb uns fets provats que són un groller copia i enganxa de l'escrit d'acusació de la Fiscalia. I tot abans d'anar-se'n de vacances. Pim-pam.
Ella sempre va defensar la legalitat del procediment i l'excel·lència del projecte de Jean Nouvel que un jurat independent va declarar guanyador del concurs. Exactament igual que els funcionaris del Consell. I encara que ningú no la vinculà amb la revelació de secrets, ni tan sols Miquel Nadal, l'autor confés d'aquest delicte, el tribunal la condemnà a 3 anys de presó, més 3 anys per frau a l'Administració. I es dóna la paradoxa que el tribunal castiga més severament la inductora (3 anys) que l'autor del delicte (2 anys).
 
Deixant de banda el que cadascú pugui pensar sobre els fets pels quals ha estat condemnada Maria Antònia Munar, fan falta proves. I si no n'hi ha, després succeeix com amb Jaume Matas, que els han d'absoldre. No hi ha a tot Balears un patrimoni més investigat que el de l'expresidenta del Parlament. En aquestes circumstàncies, parlar de la possibilitat que tingui doblers a l'estranger sense dir on és parlar de creences, de possibilitats, no de proves. Ho han de demostrar!
 
Munar està tancada a la presó, però el cas Can Domenge és lluny de poder-se considerar resolt. El tribunal parla a la sentència del suborn, diu que està convençut que n'hi va haver i ho utilitza com a element de corroboració d'altres coses. Però això pot causar evident indefensió. És mal de creure que hi hagués suborn i ella no se n'assabentés. Però això no era el que es jutjava aquí i aquest encaparrotament a voler fer dos judicis per Can Domenge només es pot explicar per les presses de tancaur a la presó Munar com més aviat millor. I ja ho han fet.

(Publicat al diari ARA Balears)

1 comentario:

LlunaK dijo...

Un escrit necessari en aquest context ple de tòpics que alimenten la injustícia. Gràcies.