Aquests dies enrere he tingut la sort de descansar fora vila i passejar sovint per la comarca del Raiguer de Mallorca. Ara, que el ametllers estan tots florits i els camps fan una olor deliciosa, que podries caminar hores i hores pels camins sense tenir gana de tornar a casa...
El gran pintor i escritor català Santiago Rusinyol escrigué a
principis del segle passat, sobre el camps d’ametllers florits:
“Si així que te’ns vas a l’interior, és pel febrer o per la primavera,
veuràs una illa que floreix d’un sol cop i es trona una toia.
Si des dels altres
mons ens veuen, deuen dir els Flammarions del cel: ja ha sortit el punt blanc a
la Terra. I aquest punt blanc és Mallorca.
Aquest punt blanc són els ametllers. Planures immenses, serres,
comes, valls fondalades i turons, coberts de blancs ametllers, que, a rengles, a
grups, a rastelleres, encatifen tota l’illa i la fan destacar del mar com una immensa
panera eixint del blau de les ones.
Aquests arbres florits, tots plegats, tenen la mateixa nota; però, d’un a un, són com tecles, o com matisos d’un sol color, però d’una gradació sense fi. Des del groc clar al rosa encès, tota la gamma de rosats; groc de lliri, groc blanc de nacre, blanc blau de perla, rosa englantina, rosa violeta. Des del pàl·lid de magnòlia a la quasi vermellor de la clavellina rosada, no n’hi manca ni un de la paleta. Un músic podria dir que és una sonata en rosa. Nosaltres no trobem paraules. La vista no en sap, de parlar. Mira i admira, i veu el blanc i s’embriaga de claror, i com més ne veu, més ne mira.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario